Miquel Bauçà

El so d’un rellotge reblia la cambra i, en un silló, la pensa lacònica d’un eremita talment s’esvania damunt el vellut. Sorgien imatges quasi oblidades: un aparador de llapis Staedtler, el passeig de plàtans camí de l’escola, uns quaderns vermells. Llavors, l’endemà passà lentament enmig d’uns quants núvols i, en saber clos el cercle del dia, la ment s’envolà subtil pel celatge.