Refugees in the Spanish press: A corpus-assisted study of the semantic prosody of the term refugiado from a diachronic perspective
Article Sidebar
Main Article Content
Gema Alcaraz-Mármol
Jorge Soto-Almela
Els refugiats en la premsa espanyola: Estudi de corpus sobre la prosòdia semàntica del terme refugiat des d’una perspectiva diacrònica. Aquest article estudia la prosòdia semàntica del lema refugiat a la premsa espanyola durant un període de set anys (2010-16) amb l’objectiu d’analitzar la representació discursiva dels refugiats en aquest gènere textual. L’estudi se centra en aspectes diacrònics i quantitatius, a la vegada que determina les unitats lèxiques negatives que acompanyen un refugiat. La recerca es basa en l’anàlisi d’un corpus d’1.8 milions de paraules format per notícies en espanyol sobre els refugiats que van ser extretes de les hemeroteques digitals d’El País i El Mundo. Els resultats mostren que la freqüència de refugiat augmenta al llarg del període estudiat, igual que ho fa la prosòdia semàntica negativa associada a aquest mot. Aquesta negativitat, que és molt més alta en els dos últims anys analitzats, es construeix a través de determinades col·locacions constants, col·locacions puntuals i mitjançant patrons lèxics relacionats amb l’ocupació massiva i la victimització dels refugiats
Article Details
Com citar
Alcaraz-Mármol, Gema; Soto-Almela, Jorge. «Refugees in the Spanish press: A corpus-assisted study of the semantic prosody of the term refugiado from a diachronic perspective». Sintagma: revista de lingüística, 2018, vol.VOL 30, p. 95-113, doi:10.21001/sintagma.2018.30.06.
Drets
Drets d'autor
L'autor que publica un article a Sintagma manté els drets de publicació de la seva obra i accepta les condicions de llicència d'explotació de Creative Commons by 3.0
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista