El curso superior de sintaxis española de Samuel Gili Gaya: Un enfoque transversal
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Olalla Martínez
El Curso superior de sintaxis española (1961), de Samuel Gili Gaya, és un diàfan exemple de la riquesa cultural que es generà a partir de la renovació científica que promogué el Centro de Estudios Históricos (1909). L'obra de Gili Gaya és deutora d'aquesta renovació, i així ho demostra la perspectiva amb què aquest autor estudià alguns aspectes de la llengua, com la definició d'oració, la concordança, els connectors, etc. El seu enfocament transversal i no subjecte a les limitacions de cap doctrina científica li permeté aportar una descripció de la llengua real. Aquest mateix objectiu ofereix, ja d'entrada, una novetat. A més a més, el mateix autor afirmà que la seva obra persegueix objectius didàctics. Tot això explica que, de vegades, tingui en compte factors tan poc considerats en aquell moment a Espanya com el context comunicatiu, els papers de l'emissor i el receptor, la intenció comunicativa, les varietats diastràtiques i diatòpiques, etc. Aquest article pretén demostrar a partir de les fonts implícites i explícites i de la base epistemològica d'aquesta obra que es tracta d'una de les aportacions gramaticals espanyoles del segle XX més innovadores considerant el context històric i cultural en el qual es publicà.
Article Details
Com citar
Martínez, Olalla. “El curso superior de sintaxis española de Samuel Gili Gaya: Un enfoque transversal”. Sintagma: revista de lingüística, vol.VOL 19, pp. 57-72, https://raco.cat/index.php/Sintagma/article/view/121434.
Drets
Drets d'autor
L'autor que publica un article a Sintagma manté els drets de publicació de la seva obra i accepta les condicions de llicència d'explotació de Creative Commons by 3.0
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista