Les llibertats d’orgue a la Segarra històrica: Prats de Rei, Calaf, Guissona.

Amb aquesta publicació es vol tractar l’estudi i coneixement de la música tradicional catalana històrica, tres exemples d’àmbit segarrenc del que s’anomenen quaderns d’organista o de llibertats d’orgue. En aquests llibrets trobem un corpus de músiques que en el seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc. La peculiaritat d’aquestes músiques, i també l’interès que tenen, és que es tracta de músiques no pròpiament litúrgiques que es feien presents en un context totalment litúrgic i eclesial, i l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum, posterior al Concili de Trento, tingué un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.