Lleida vista pels dibuixants catalans durant la segona meitat del vuit-cents.

Durant la segona meitat del segle XIX, el patrimoni històric i artístic català va començar a ser percebut com a un element que calia ser recuperat. El primer pas que calia fer, era divulgar-ne l’existència i la importància, i en aquest punt les imatges reproduïdes en premsa i llibres hi jugaren un paper fonamental. En l’àmbit català, en resulten un bon exemple les que arriben de Lleida a Barcelona, la majoria de les quals realitzades per dibuixants l’interès dels quals per la ciutat havia sorgit a partir de la difusió realitzada per figures de l’àmbit local com Josep Pleyan de Porta i Lluís Roca i Florejacs.