El lleidatà, un parlar en recessió: Aspectes morfològics

En aquest treball s’analitzen dinou trets propis de la morfologia nominal i verbal del lleidatà per delimitar, des d’una perspectiva qualitativa —tret per tret—, l’abast del procés de desdialectalització a què s’han vist abocades en els darrers anys les varietats nord-occidentals del Segrià. L’anàlisi permet establir una classificació en dos grups: trets en franca recessió per convergència amb l’estàndard de la llengua catalana i trets que mantenen un cert grau de vitalitat entre els parlants joves. Finalment, es constata de nou que l’impacte de la frontera autonòmica en l’evolució divergent de les varietats del Segrià i el Baix Cinca ha contribuït a afeblir el contínuum nord-occidental.