Transició espanyola, violència i cultures polítiques

L’article aborda l’impacte de la violència política en determinades cultures polítiques d’esquerra que van ser protagonistes de la Transició: el socialisme, el comunisme i l’esquerra radical. L’’objectiu és aprofundir en la transcendència d’’aquest fenomen en el procés de canvi polític, el seu caràcter de  centralitat i els mecanismes d’’operativitat, tant a nivell simbòlic i mnemònic, com a partir de les manifestacions concretes produïdes en aquest període –terrorismes, violències policials, colpisme–. El caràcter performatiu de la violència, que va modular discursos, estratègies i pràctiques polítiques dels subjectes analitzats, va condicionar, en conseqüència, el desenvolupament mateix del procés de democratització i es va convertir en un
actor polític de considerable importància que s’’ha de calibrar amb més precisió a la ’hora d’analitzar i explicar la Transició.