Geografías regionales en la Argentina. Imagen y valorización del territorio durante la primera mitad del siglo XX

Article Sidebar

HTML

Main Article Content

Silvina Quintero
Como en muchas naciones occidentales, las geografías regionales elaboradas en la Argentina durante principios de siglo XX propusieron formas de leer y ordenar en clave territorial las diferencias y asimetrías que atravesaban la sociedad nacional. El examen del caso argentino ofrece oportunidades para revisar los problemas historiográficos y conceptuales que presentan las narrativas regionales como modalidad de escritura que ofrece un relato integral de un país. En primer lugar, se proponen algunas reflexiones generales sobre la práctica de regionalización y la construcción de la noción de regionalidad. Luego se examina en profundidad una división regional que se convirtió en esquema canónico de interpretación del territorio argentino en el sistema escolar: las “regiones geográficas argentinas”. Finalmente, se abordan las posibles conexiones entre la aparición del tópico regional en el debate político y la elaboración de las primeras narrativas geográficas especializadas en la Argentina a principios de siglo XX.

Article Details

Com citar
Quintero, Silvina. “Geografías regionales en la Argentina. Imagen y valorización del territorio durante la primera mitad del siglo XX”. Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, vol.VOL 6, no. 1, https://raco.cat/index.php/ScriptaNova/article/view/55487.
Drets

Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu

The Effect of Open Access

      , en anglès).