¿Fer passar a Milton Friedman per John Rawls? Entre la retòrica de la justícia liberal en l'urbanisme social i les injustícies socioespacials de la provisió neoliberal de l'habitatge social a Medellín (2004-2020)

Les teories sobre la justícia espacial permeten construir diferents talls analítics i comprendre diverses facetes discursives i pràctiques dels processos de producció de les injustícies espacials. El cas de l’‘urbanisme social’ a Medellín, i de la seva particular traducció local del model habitacional nacional en les dues primeres dècades del segle XXI, permet, per una banda, reflexionar sobre les contradiccions inherents a la concepció de la justícia liberal -utilitzada com a retòrica dels governs locals entre 2004 i 2011- i sobretot com aquesta obscureix les pràctiques concretes de producció d’injustícies espacials en la provisió neoliberal d’habitatge social. Per altra banda, també és un cas pertinent per proposar una interpretació de les categories d'escales de justícia de Fraser com a instrument de crítica geogràfica a la producció d’injustícies espacials. Així, l’objectiu de l’article és analitzar les contradiccions d’aquest model habitacional, rawlsià en la retòrica, però subsidiari en la pràctica, posant èmfasi en els processos de producció d’injustícies socioespacials. Aquestes van implicar l’emergència de conflictes polítics a la frontera urbà-rural (no reconeixement i no representació), així com l’agreujament dels patrons macro i micro de la segregació residencial i la intensificació de l’escassetat habitacional (no redistribució).