Paral·lelismes en la transformació de barris mediterranis davant de la gentrificació turística, el cas de I quartieri spagnoli de Nàpols respecte a Lavapiés, Madrid

El desenvolupament teòric dels processos de gentrificació postula que certs barris degradats del centre de les ciutats són àrees preferents d‟inversió per als diferents actors econòmics. Aquests processos generalment s'han donat en primer lloc a l'àmbit residencial, estenent-se més tard a altres com el comercial. No obstant això, el desenvolupament del capitalisme de plataformes ha vingut a alterar aquesta seqüència i ha pogut conviure la gentrificació turística amb la gentrificació comercial i la residencial, o fins i tot, antecedir-la. Aquest article analitza el procés de transformació d'I Quartieri Spagnoli a Nàpols, en relació amb un altre barri de l'Europea Meridional de característiques similars, Lavapiés a Madrid. La comparació estableix els paral·lelismes entre tots dos fenòmens a partir de les característiques de la població, de l'espai construït i de les polítiques públiques urbanes adoptades, fent èmfasi en els trets morfològics i de centralitat urbana dels dos llocs. Els casos il·lustren les especificitats de les ciutats mediterrànies al nou front de batalla urbana que imposa el turisme globalitzat a les economies urbanes.