Entorn de la marginació i la noció d’acumulació territorial a la ciutat d’Esmeraldas, a l’Ecuador

Pretenem contribuir a una comprensió crítica de la noció d’acumulació territorial a partir d’una discussió sobre la marginació. El cas de la ciutat d’Esmeraldas (Ecuador) i l’estat aparent de marginalitat en què es manté al llarg del temps conviden a qüestionar els usos i efectes de la categoria analítica: acumulació. No entenem la marginalitat d’Esmeraldas com una característica essencial, sinó com un procés històric multifacètic que afecta i es val del territori urbà de múltiples formes. El territori s’entén com una construcció social tant material com immaterial. Reflecteix contextos, posicions socials, escales. A partir d’això, l’acumulació territorial també remet a formes complexes d’organitzar el món social. L’apropiació i la capitalització es fonamenten en les diferents dimensions dels territoris, no només econòmiques i polítiques, sinó també ètniques, simbòliques, epistemològiques, pràctiques, ambientals, etc. L’acumulació territorial convida a considerar la diversitat dels mecanismes socials implicats, així com posa en evidència la diversitat de camins possibles per qüestionar aquest procés o formular-hi alternatives.