El plano de Vitoria de Dionisio Casañal (1888)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
José Luis , 1957- Villanova
María Luisa Palanques
Miguel Calvo
Ante el crecimiento que comenzaban a experimentar las ciudades españolas a mediados del siglo XIX, diversas disposiciones oficiales establecieron instrumentos –los llamados “planos geométricos” y de alineaciones- que permitieran tener un buen conocimiento de la morfología urbana y que sirvieran para preparar las remodelaciones urbanísticas que exigía dicho crecimiento. A partir de aquel momento, y durante la segunda mitad del siglo, numerosos ayuntamientos encargaron la formación de estos planos. En el caso concreto de Vitoria, el plano geométrico formado por Dionisio Casañal en 1888 constituye un ejemplo paradigmático, pues fue la base cartográfica de los anteproyectos y los proyectos de ensanche que se redactaron hasta mediados del siglo XX y también una valiosa herramienta en la dimensión operacional de la política urbana durante decenios.
Paraules clau
planos geométricos, planeamiento urbano, Dionisio Casañal, Vitoria
Article Details
Com citar
Villanova, José Luis , 1957- et al. “El plano de Vitoria de Dionisio Casañal (1888)”. Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, vol.VOL 19, https://raco.cat/index.php/ScriptaNova/article/view/291329.
Drets
Drets d'autor
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).