Stéréophonie et littérature : résonnance et reverbération dans les chansons de gestes et romans des xiie et xiiie siècles

Les cançons de gesta i els romans cavallerescos dels segles XII i XIII són un fidel testimoni de la realitat del seu temps, i d’entre aquests testimonis s’hi compten les percepcions sensorials. La literatura no només narra un fets descriptius i objectius sinó també les impressions que percep i transmet qui escriu, sensacions de les quals cal que s’impregni el lector per tal de fer-se seva la narració. Els esments respecte a efectes sonors i a les qualitats sonores dels espais són remarcables, i un buidatge d’aquestes cites en els textos literaris permet analitzar els sons, les ressonàncies o els espais en què el fet sonor pren protagonisme en l’esdevenir del discurs, ja siguin espais tancats com sales i palaus o bé espais oberts com el bosc o les escenes de batalla o de cacera. La veu, el crit, el toc d’instruments, el gest sonor o la vivència sonora de l’espai prenen així un caràcter teatral que forma part de la lectura, i els autors evoquen sovint l’efecte de la ressonància, l’eco, la reverberància i l’efecte estereofònic, conferint al text les qualitats emocionals d’una banda sonora.