Les riques vestidures de la reina Elionor de Sicília (1325-1375)

Més enllà de la funcionalitat pròpia de la indumentària aquesta expressava un llenguatge codificat que era compartit pels homes i dones de Catalunya i que, en general, es feia extensible a la majoria de territoris europeus del segle XIV. Les vestidures permetien fer visible l’ordre natural que regulava la societat medieval identificant les persones per gènere, edat, jerarquia social o posició de marginalitat que, per raons etnic-religioses, ocupaven respecte a la majoria de la població. Un dels pilars simbòlics en que es sustentava la representació del poder estava constituït per la presència de la riquesa a les vestidures. Riques vestidures per embolcallar el cos i també riques vestidures per cobrir l’arquitectura i el mobiliari. D’entre les esplèndides peces de vestir que configuraven el guarda roba de la reina Elionor de Sicília el present treball es centra fonamentalment en la identificació tipològica i l’estudi de quatre vestits exteriors: “la cota”, “la cota ardia”, “el curtapeu” i “l’aljuba”. D’alguns d’aquests vestits amb que s’abillà la reina el dibuix ha intentat una reconstrucció aproximativa de la seva tipologia així com dels magnífics dissenys brodats o teixits que els ornaven. Una ràpida ullada a la recambra del vestuari reial ens ha permès descobrir la febril activitat de sastres i brodadors ocupats en confeccionar, adobar i reutilitzar les riques vestidures de la reina Elionor de Sicília.