Senderisme i geoturisme a Erillcastell. Caminar per plaer com a estratègia de desenvolupament local sostenible.

Erillcastell és un indret dels Pirineus força conegut en l’entorn acadèmic i científic, però del que se n’ha fet molt poca divulgació dels seus valors, i en conseqüència, és un gran desconegut fins i tot pels mateixos ribagorçans. És especialment rellevant des del punt de vista geològic, pel què cada any rep varies visites de caràcter universitari, també a nivell internacional, interessats pels afloraments volcànics posthercinians que s’hi troben. Al mateix temps, la complicitat geològica amb les antigues mines de carbó de Malpàs situades al fons de la mateixa vall és clara, i fan, del conjunt, una gran proposta que podria ser emprada en un projecte de desenvolupament local, que, al mateix temps, contribuís també en la conservació del patrimoni, i revertís l’abandonament al que està sotmès el territori des de fa dècades. Val a dir, que com que l’accés en vehicle motoritzat és complicat, i la xarxa de camins tradicional també s’està perdent, el geoturisme combinat amb el senderisme podria ser una eina molt positiva pel lloc. Per tot plegat, les següents línies cerquen els arguments per afavorir la creació d’uns itineraris a peu a través del seu important patrimoni geològic. Així doncs, aquest text s’ha de concebre com una aproximació a l’estudi de cas que posa les bases teòriques que s’han de tenir en compte per endegar un projecte d’aquestes característiques.