Pelagianisme i neopriscil·lianisme en la carta del bisbe Server de Menorca (418), i l'arribada dels Actes Apòcrifs de Sant Joan a la Tarraconense, segons Consenci

La circular del bisbe Sever de Menorca, de l’any 418, és el primer text conegut no epigràfic produït a les Illes Balears, en el qual es mostra com l’arribada de les despulles de sant Esteve, portades per Orosi de Palestina, provocaren el trencament de les relacions amistoses entre els jueus, majoritaris a Magona (Maó), i els cristians que ho eren a la seu episcopal a Iamona (Ciutadella). La topada tingué lloc entre dos dissabtes, dia 2 i 9 de febrer, de l’any esmentat. El bisbe insisteix en tres qüestions. En primer lloc, la resistència dels magnats jueus i de la majoria de les seves esposes, la qual s’inspira en el llibre dels Macabeus, un relat que Sever utilitza de forma prou original. En segon lloc, la interpretació de la victòria sobre els jueus com un do reiterat de Déu, mostrant el Crist victoriós, la qual cosa suggereix que el bisbe participà amb els seus escrits (desconeguts) en la lluita de Consenci contra el pelagianisme. I, en tercer lloc, la lluita insistent contra el secretisme i l’afany de magnificar les meravelles de Déu. Ambdós factors delaten la mà de Consenci qui, en la carta 11*, deixa entreveure com els neopriscil·lianistes es bellugaven per la Tarraconense pels anys 414-420, tot presentant-se com a catòlics, mentre consumien, fins i tot els bisbes, els Actes Apòcrifs de Sant Joan amb passatges manifestament docetistes.