La sinodalitat i la formació del cànon del Nou Testament

L’autor presenta la formació del cànon del Nou Testament com un gran exemple de sinodalitat, entesa com el «caminar junts» de les diverses comunitats. El punt de partença és la referència als diversos llibres de l’Escriptura i a la fe en Jesús com a Messies crucificat. El procés de formació es presenta en tres etapes: a) La formació de la col·lecció dels quatre evangelis, la col·lecció de cartes paulines i la primera col·lecció de cartes judeocristianes, des del binomi fonamental de l’evangeli i les cartes; b) La inserció de la Carta als Hebreus com a carta catorzena de l’epistolari paulí i la constitució de la col·lecció de les set cartes judeocristianes, amb dificultats de recepció; i c) L’acceptació de la Carta als Hebreus com a carta catorzena per part de les comunitats occidentals i l’acceptació de l’Apocalipsi per part de les comunitats orientals, dins l’esperit d’unitat del Concili de Nicea i de la tasca sinodal del bisbe d’Alexandria Atanasi i de l’acció del papa Damas.