Gutenberg Complutense. L'ús del text de Gutemberg per a l'establiment de la Bíblia poliglota complutense

Aquest article visita la columna central de la Bíblia Poliglota Complutense (BPC, 1514-1517) de manera limitada als llibres de l’Antic Testament (vols. I-IV), on es pot llegir la Vulgata Llatina. Ara que tenim identificada bona part de la biblioteca del cardenal Cisneros (Colegio de San Ildefonso) i també estudis sobre els materials filològics a què acudí el grup d’editors de la Bíblia Complutense, intentem aproparnos novament a la qüestió de la metodologia. Per primera vegada, proposem considerar que la BPC va ser preparada prenent com a base la Bíblia de Gutenberg, però no la de 42 línies, sinó alguna reedició posterior: entre les candidates principals, la de Reynsburg – Novimagio (Venezia, 1478) i la de Froben (Basel, 1491), de les quals hi ha constància que formaven part de la biblioteca del Colegio de Cisneros. Cal exceptuar el cas del llibre dels Salms, per a l’edició del qual proposem que els editors de la BPC van fer servir l’edició de Nicolau de Lira, impresa ad hoc per A. Guillén de Brocar a Alcalá en 1512, també present al Colegio. Tot i que les proves són exemplificants i caldria un estudi més abundós, la
idea que els editors de la Complutense prengueren com a text base edicions impreses a l’abast sobre les quals aplicar el criteri de la lectura de manuscrits vetustissimi —com diu Cisneros al seu pròleg— resulta ser una hipòtesi que confirma les variants textuals pròpies de la BPC i que permetria, a més, una explicació de l’eficiència que suposa veure el treball de la Poliglota acabat en només tres anys.