"La dona és la glòria de l'home" (1Co 11,7)

Per aprofundir en el significat de la frase «la dona és la glòria de l’home» de la Primera carta als Corintis, l’autor estudia en un primer moment el conjunt on aquesta es troba: 1Co 11,2-16. Mostra que es tracta d’un conjunt concèntric, que té el seu centre en el v. 10, on es dona una norma sobre l’ornat de la dona en les pregàries comunitàries. Això permet situar la frase que s’estudia dins d’una argumentació, en la qual es parla també de l’home com «imatge i glòria de Déu». L’autor mostra que hi ha en aquestes dues frases un sentit diferent del terme «glòria», com a «reflex» i com «honor». Les tensions internes de tot el conjunt i la singularitat de certes afirmacions dins dels escrits autèntics de Pau fan pensar en la possibilitat d’una glossa afegida. Aquest punt és el que l’autor tracta a continuació, inclinant-se per acceptar aquesta hipòtesi.