El sacerdot Pinhàs (Nm 25,1-18) en l'exegesi bíblica dels Pares de l'Església

La història del sacerdot Pinhàs (Nm 25) és valorada pels teòlegs cristians de l’Antiguitat tardana de manera altament positiva: 1) El zel de Pinhàs és el mateix zel de Déu contra els pecats i els pecadors. 2) Entre Pinhàs i Jesucrist es dona un paral·lelisme, car ambdós han aconseguit reconciliar Déu amb els pecadors. 3) El zel de Pinhàs contra la idolatria i la fornicació és per a tot cristià model de lluita contra el pecat i les passions dolentes en la seva vida interior i és també alliçonador per als pastors de l’Església en la seva missió de vetllar per la unitat eclesial i en la seva obligació d’imposar la penitència als pecadors. A diferència de la manera de procedir en el temps de l’Antic Testament, després de la vinguda de Jesucrist no s’aplica a l’Església la pena de mort com a càstig dels cristians pecadors. A l’Antiguitat tardana va haver-hi dues posicions contraposades a l’exegesi bíblica que els bisbes catòlics feien de Nm 25: eren la de l’emperador-filòsof pagà Julià i la dels bisbes donatistes.