Una Chiesa verso le periferie

El tema tracta el concepte de perifèria, sovint difícil de definir per la característica del mon global
actual de «fluïdesa» que determina les relacions entre el centre i la perifèria. La superpoblació de
moltes ciutats i l’abandonament de les zones rurals, així com l’existència de pobres en els centres
de les ciutats modifiquen el sentit del centre de les ciutats i de les seves perifèries. El Concili Vaticà II
propugna una Església que surt a l’encontre de tothom per a guarir les ferides per mitjà de la seva
misericòrdia. L’Església del papa Francesc concreta la passió de fer propers aquells que estaven
allunyats, de no témer d’anar excessivament lluny ni d’abaixar-se massa. Déu ha sortit d’ell mateix per
venir a salvar-nos a la nostra perifèria, s’ha fet ell mateix un «perifèric». La solidaritat de Jesús amb
els pobres és total. Per això, ha d’haver-hi pobres, pròfugs i refugiats. D’aquesta manera, l’Església
pot realitzar la seva missió: acollir-los amb entranyes de misericòrdia.