La fe de Stephen Hawking

La mort d’Stephen Hawking deixa al seu darrere la pretensió de conèixer i plantejar una «teoria del tot», un perquè de tot plegat que vagi més enllà dels plantejaments clàssics de la física. Hawking pretenia que els descobriments de la ciència física, que té més d’especulació, de pensament, fins i tot, que no pas d’experimentació, podia arribar, més d’hora que tard, a explicar la complexitat de l’univers, des de les grans galàxies i fenòmens còsmics, fins al sentit mateix de l’existència humana. En aquest discurs, un vocabulari farcit de la paraula «Déu» no fou estalviat per aquest pensador que, malgrat la seva precària situació personal, va deixar una empremta inesborrable en la mentalitat cultural de la humanitat sencera, es podria dir. En aquest article, es vol posar en relleu que el Déu de Hawking no correspon al Déu cristià sinó al del deisme, un déu utilitarista, a fi de comptes, que tan sols resultava vàlid per als científics del segle XVIII, però ja no per als del segle XXI. En aquest camp, tant la seva situació personal com la de la seva primera esposa, Jane, donen un toc de veracitat i
credibilitat a una vida consagrada a la recerca de la veritat. En tot cas, caldrà donar la raó a Hawking quan arriba a afirmar que, per a ell, el Déu del deisme, de fet, no existeix, les lleis de la física l’han acabat de suplantar.