La eclesiología del papa Francisco

Una eclesiologia del poble de Déu: el papa Francesc poua d’un corrent dins de la teologia de l’alliberamentcom és la «teologia argentina del poble», els trets més importants de la qual són la importànciadonada a la cultura i la religiositat popular. Una església «en sortida»: una de les expressions mésemblemàtiques de Francesc és la d’una «església en sortida» (per exemple 20-24). Una EclesiologiaCristocèntrica: atès que «amb Jesucrist, sempre neix i reneix l’alegria» (p. ex. 1). Una església mare,misericordiosa i samaritana: en la clau «d’una mare de cor obert» (EG 46-49). Una església en conversiópastoral i estructural: «la pastoral en conversió» (EG 25-33) i amb reforma de les seves estructures.Cap a una Eclesiologia de la comunió eclesial «polièdrica» (per exemple, 236), com a «pobleamb molts rostres» (EG 115-118), «harmonia multiforme» (per exemple, 117) i com a «unitat en ladiferència» (per exemple, 139).