Alcuni criteri per il riconoscimento di un'autentica ecclesialità dei carismi in una Chiesa sinodale

El present article ofereix una visió detallada del conjunt de textos conciliars de Lumen gentium quetracten sobre la qüestió de l’existència dels carismes en el si de l’Església, per tal d’abordar l’actualitatde la seva validesa, complementarietat i autenticitat en la vida cristiana, que té forma eclesial. La presentaciódel paràgraf de Lumen gentium 12, i el seu debat intern, apareix com el moment més intensi crucial en relació a aquesta qüestió. El postconcili dibuixa una situació de recepció tensionada entreel carisma com a tal i la institució, motiu pel qual sorgeix la necessitat d’explicitar el recurs legítimd’elements que permetin un discerniment acurat i vàlid sobre la mútua relació, carisma i institució. Desde l’ensenyament de Joan Pau II fins el del papa Francesc a l’Evangelii Gaudium s’arriba a la presentaciódel darrer text de la congregació per la doctrina de la fe, Iuvenescit Ecclesia. Finalment aquestexercici d’escatir l’autenticitat, i per tant, l’eclesialitat dels diversos carismes, dons de l’Esperit, s’emmarquenen un context més ampli que l’estrictament personal o local, per tal de donar entrada a lasinodalitat, veritable nom de l’Església. La pràctica sinodal serà polida per la capacitat d’escolta, la qualpermetrà una comprensió veritablement eclesial dels dons de l’Esperit en el poble de Déu.