Jean et les synoptiques

L’autor estudia i aprofundeix la relació que existeix entre els sinòptics i el IV Evangeli, sobretot a lallum del redescobriment exegètic de la indiscutible proximitat dels evangelis canònics i la incontestableoriginalitat del relat joànic. Primer en desenvolupa una succinta comparació, ressaltant els puntscomuns i les diferències substancials. A continuació descriu la situació de la recerca i aposta per unanova metodologia: acceptar com a plausible històricament que l’escola joànica coneixia el SegonEvangeli —i potser Lluc, però no Mateu— i que Joan desenvolupa els materials amb distància i llibertatredaccional i teològica. Recolza la seva postura amb quatre exemples: l’incident del Temple deJerusalem (Jn 2,12-23), la seqüència «miracle dels pans —caminar sobre les aigües» (Jn 6), l’episodide Getsemaní (Jn 12,27-28), i el darrer sopar de Jesús (Jn 13). Clou la seva aportació amb unbalanç literari i teològic.