Narcís Jubany, un bisbe català al Concili Vaticà II. Ut veritas evangelii permaneat (i II)

Aquest article recull el pensament pastoral postconciliar del bisbe de Barcelona, Narcís Jubany. Esconstata, així, la continuïtat i l’adaptació del pensament propi de Jubany en relació amb les sevesintervencions durant el debat conciliar. El present escrit és una reconstrucció teològica del Jubanypostconciliar a partir dels escrits pastorals més rellevants i significatius amb relació al Vaticà II.Aquesta elaboració s’ocupa d’un ventall d’escrits pastorals diversos (intervencions, conferències,cartes, escrits pastorals,etc.), factor que ens permet de veure el desplegament del Concili al llarg detota la tasca pastoral del bisbe Jubany. A partir d’aquests diversos escrits es pot constatar, per uncostat, l’esforç i el desig de difondre el Vaticà II i, de l’altre, la voluntat ferma de construir una síntesipastoral en la seva tasca de servei i lideratge al capdavant de la diòcesi catalana. Indubtablementtambé ens adonem dels elements més rellevants que sostenen la seva acció episcopal, i per tant,les seves preocupacions i intuïcions pastorals, com a recull i acceptació plena i sincera del Vaticà II.En aquest sentit, doncs, s’observa la importància del propi bagatge personal, provinent del món deldret, així com de la centralitat eclesiològica del Concili Vaticà II. S’entén, doncs, en Jubany el desigd’afavorir i entendre el dret eclesiàstic com a proper a la realitat humana dels fidels, i per tant, unaconfiguració eclesiològica oberta a la humanitat, però al mateix temps centralitzada en el misteri decomunió, que és l’Eucaristia.