La família i l'educació

La declaració conciliar Gravissimum educationis (1965) no va ser un model de lucidesa en afrontarla gran qüestió de l’educació i, en particular, de l’educació cristiana. Fa la impressió que els paresconciliars no van tenir prou en compte les previsions contingudes en la constitució Gaudium et spes,que ja havia advertit que l’Església devia preparar-se per als canvis ràpids i profunds que afectarienel conjunt de la societat. Aquests canvis també afectarien l’Església i l’acció educativa que els pareshaurien de realitzar amb els seus fills en el si de la família.Va ser un gran encert que el papa sant Joan Pau II convoqués el sínode dels bisbes de l’any1980 sobre la família, en el qual, necessàriament, també caldria afrontar el gran tema de l’educaciódels fills. El mateix papa Joan Pau II va saber aprofitar l’exhortació apostòlica Familiaris consortio(1980) per exposar els grans principis que sobre els quals, en els anys següents, l’Església bastiriala doctrina sobre la família i sobre l’acció educativa que els pares havien de realitzar en la llar familiar,és a dir, la relació entre família i educació.La celebració de les assemblees del sínode dels bisbes convocades per als anys 2014 i 2015sobre la família han permès al papa Francesc d’actualitzar el pensament de l’Església sobre la responsabilitatdels pares pel que fa a l’educació dels fills. De fet, en l’encíclica Laudato si’ (2015) sobrel’educació integral ja avançà algunes de les idees que un any més tard exposaria més extensamenten l’exhortació apostòlica postsinodal Amoris laetitia (2016), en la qual dedicaria tot un capítol areflexionar sobre el paper dels pares en l’educació dels fills.