Una economía equitativa

L’apreciació de l’equitat és inherent a la persona. El mercat competitiu promet eficiència, no equitat.Es pot argumentar que una de les seves manifestacions, la globalització, ha tingut l’efecte de reduirenormement la desigualtat, però aquesta conclusió és massa simplista. En els països més rics, ladesigualtat s’ha vist augmentada en els darrers trenta anys, cosa que demostra la manca d’equitatdel sistema. Les correccions habituals —la redistribució via impostos i transferències— deixa unasocietat dominada pel principi d’intercanvi d’equivalent que regula les operacions de mercat i la solidaritatque obliga a cedir a l’estat part del que s’ha guanyat: una societat de la qual tots desitgemescapar. Complementar la solidaritat amb la fraternitat fa possible que una major equitat no causiressentiment. Això requereix un canvi de mentalitat: la consideració de l’economia com a activitathumana, inspirada per a un propòsit, com ensenya la doctrina cristiana, l’única que pugui facilitar-lo.