Narcís Jubany, un bisbe català al Concili Vaticà II. Ut veritas evangelii permaneat (I)

El present article recull les intervencions que el bisbe, i després cardenal, Narcís Jubany desenvolupàdurant el Concili Vaticà II. Hem volgut acostar-nos a les actes del Concili per descobrir l’argumentarique el bisbe, en aquells anys, primer auxiliar de Barcelona i després titular de Girona, oferí per a lareflexió i treball posterior de diversos textos conciliars. En el transcurs d’aquestes diverses intervencionses pot anar copsant el seu desig intens i verídic de viure l’esdeveniment conciliar com un veritablemoment de l’Esperit de Déu per a la vida de l’Església, així com la voluntat personal d’arribar auna síntesi senzilla, clara i pastoral de les intuïcions que s’anaven plasmant en els textos finals. Eltrajecte conciliar del bisbe Jubany travessa una bona part dels documents, tant de les constitucions,dels decrets com de les declaracions, però a més a més, mai com un pare conciliar desvinculat delstreballs de les comissions, ni tampoc, de les xarxes humanes de coneixença que s’anaven teixintentre els mateixos participants, pares conciliars i teòlegs propers. Al cap i a la fi, podem observar comtot el procés dins l’aula tindrà una plasmació fora de l’aula en els seus anys de pasturatge, especialmenta Barcelona.