Temps de Déu, temps de l'home. Celebració del temps en la litúrgia

Tots estem limitats pel temps i l’espai. Tot passa molt ràpid. I a molts els hi falta temps. De fet el tempsi l’espai constitueixen els eixos majors que articulen l’existència humana. Perquè l’home es un ésser espai-temps, posseeix uns desitjos d’eternitat en el seu cor. Pel cristianisme el temps cronològic no queda anul·lat, sinó que en ell s’hi fa present el temps teològic (el Kairos de sant Pau, el temps de Déu). Les festes de l’Any Litúrgic volen obrir el temps dels homes sobre l’Avui de Déu (l’Hodie). El temps en la Litúrgia troba la seva arrel en el Misteri Pasqual de Crist, Senyor del temps, Principi i Fi, Alfa i Omega. Així l’Any Litúrgic construeix la relació entre temps i eternitat.