El cristianisme i les altres religions

El Vaticà II suposa un veritable canvi de perspectiva de l’Església enfront de les altres religions. El discurs
anatematitzador n’és deixat de banda per a destacar per primera vegada les llavors del Verb, que
també hi compten. La pertinença a l’Església ja no es defineix des d’un gran mur separador entre un
ser-ne dintre o ser-ne fora, sinó des de diversos graus d’ordenament cap a la plenitud de Crist. Qualsevol
ésser humà pot quedar associat al misteri pasqual per maneres solament conegudes per Déu i no
es nega que les tradicions religioses puguin tenir una participació positiva en favor d’aquesta associació.
En aquest article s’hi analitzen també els diversos avatars que van fer que Nostra Aetate passés de ser
un document solament sobre els jueus a abordar el conjunt de les religions. En definitiva, el Concili
suposa un canvi místic de recerca de «Déu en totes les coses»... i també en les religions.