L'último Lullo. Gli "Opera Tuniciana"

Aquesta contribució ofereix una anàlisi històrica i doctrinal de l’Opera Tuniciana de Ramon Llull (1314-
1316). En aquestes obres el propòsit primer de Llull és demostrar als musulmans les dues principals
veritats del cristianisme: l’encarnació i la Trinitat. Aquesta demostració es basa en les tres qualitats
correlatives de l’acció i en la separació ontològica clara entre Déu, que és gran i autosuficient, i el
món, que és més petit i dependent. Hi ha molts errors i defectes que Llull retreu expressament als
musulmans. Per tal de posar-hi remei, els proposa arguments i sil·logismes que utilitzen les qualitats
de ars combinatoria i rationes necessariae, a les quals Llull afegeix la tècnica del consilium. El resultat
és la necessitat absoluta i universal de les conclusions amb dues importants conseqüències: el diàleg
pacífic entre Llull i els musulmans en base de l’intelligere i no credere i en la riquesa enorme dels
continguts del cristianisme.