Gimignano Inghirami (1370-1460) lettore del "Tractatus de potestate papae" di Joan de Casanova. Il manoscritto Q VIII.5 (22) della Biblioteca Roncioniana di Prato
Article Sidebar
Main Article Content
L’assaig reconstrueix la biografia de Gimignano Inghirami de Prado, la seva feina a la Sagrada Rota
durant el pontificat de Martí V i d’Eugeni IV, el seu paper en la formació de la Biblioteca del Capítol de
Santa Maria del Fiore a Florència i en els encàrrecs al Beat Angèlic i a Filippo Lippi. El perfil de Gimignano
és el d’un jurista ocupat en l’administració pràctica i en competències de govern; fins i tot la seva
participació en la sensibilitat de l’Humanisme és testimoniada per l’art, pels llibres (com ara Jeroni i
Agustí) i per l’organització del saber. Aquests elements es connecten amb la seva participació en el
debat conciliar i a l’interès per redimensionar el paper del concili de Basilea, reconstruint l’autoritat
d’Eugeni IV. Les veus dels antics Pares que la biblioteca representa se senten en el concili i el pontífex
s’hi pot referir per reforçar la seva autoritat. En aquest context, Gimignano es revela com un lector del
cardenal català Joan de Casanova, dominic, com ho demostren les seves notes de treball sobre el còdex
que tenia del Tractatus de potestate papae. Ell va poder beneficiar-se del canvi d’opinió del cardenal, que
al final de la seva vida defensava fortament l’autoritat papal. L’atribució a Joan de Casanova d’aquest
tractat, present a la biblioteca d’Inghirami, no pot ser improvisada o casual: correspon a un ambient intellectual
i a un projecte polític ben conscient de Gimignano Inghirami, projecte al qual Joan es va adherir,
tot i que aquesta funció no era estranya a les seves funcions de diplomàtic d’Alfons d’Aragó. Joan va
poder gaudir de la col·laboració del confrare Julià Tallada, però el significat intel·lectual i polític del Tractatus
és tan important que seria pròpiament ell, el cardenal de San Sixt, qui en seria l’autor.Paraules clau:
Conciliarisme, Gimignano Inghirami, Joan de Casanova, història de les biblioteques, Humanisme.
durant el pontificat de Martí V i d’Eugeni IV, el seu paper en la formació de la Biblioteca del Capítol de
Santa Maria del Fiore a Florència i en els encàrrecs al Beat Angèlic i a Filippo Lippi. El perfil de Gimignano
és el d’un jurista ocupat en l’administració pràctica i en competències de govern; fins i tot la seva
participació en la sensibilitat de l’Humanisme és testimoniada per l’art, pels llibres (com ara Jeroni i
Agustí) i per l’organització del saber. Aquests elements es connecten amb la seva participació en el
debat conciliar i a l’interès per redimensionar el paper del concili de Basilea, reconstruint l’autoritat
d’Eugeni IV. Les veus dels antics Pares que la biblioteca representa se senten en el concili i el pontífex
s’hi pot referir per reforçar la seva autoritat. En aquest context, Gimignano es revela com un lector del
cardenal català Joan de Casanova, dominic, com ho demostren les seves notes de treball sobre el còdex
que tenia del Tractatus de potestate papae. Ell va poder beneficiar-se del canvi d’opinió del cardenal, que
al final de la seva vida defensava fortament l’autoritat papal. L’atribució a Joan de Casanova d’aquest
tractat, present a la biblioteca d’Inghirami, no pot ser improvisada o casual: correspon a un ambient intellectual
i a un projecte polític ben conscient de Gimignano Inghirami, projecte al qual Joan es va adherir,
tot i que aquesta funció no era estranya a les seves funcions de diplomàtic d’Alfons d’Aragó. Joan va
poder gaudir de la col·laboració del confrare Julià Tallada, però el significat intel·lectual i polític del Tractatus
és tan important que seria pròpiament ell, el cardenal de San Sixt, qui en seria l’autor.Paraules clau:
Conciliarisme, Gimignano Inghirami, Joan de Casanova, història de les biblioteques, Humanisme.
Article Details
Com citar
Santi, Francesco. “Gimignano Inghirami (1370-1460) lettore del ‘Tractatus de potestate papae’ di Joan de Casanova. Il manoscritto Q VIII.5 (22) della Biblioteca Roncioniana di Prato”. Revista Catalana de Teologia, vol.VOL 38, no. 2, pp. 767-85, https://raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/view/275008.