Remarques sobre el Concili de Constantinoble I (381) i la doctrina de l'Esperit Sant

En el marc de la crisi arriana, sobre la qual és pròdiga la historiografia moderna, la reflexió destaca
alguns aspectes que ajuden a comprendre l’abast de les discussions que, a partir de l’any 360, se
suscitaren sobre la doctrina de l’Esperit Sant. En aquestes discussions, vinculades al debat sobre el
Crist Fill de Déu, fou decisiu el paper que hi van tenir Atanasi d’Alexandria i Basili de Cesarea. A
l’interior de la seva meditació entorn el misteri trinitari, Atanasi defensa la divinitat de l’Esperit Sant
servint-se de l’argument soteriològic, igual que havia fet tocant a la divinitat del Crist. La formulació
elaborada per Basili, completada amb les aportacions de Gregori de Nazianz i de Gregori de Nissa,
assumida pel Concili de Constantinoble I (381), afirma la divinitat de l’Esperit Sant i la seva igualtat
amb el Pare i el Fill sobre la igualtat d’honor i dignitat en tant que principi personal que santifica i
divinitza la creatura. Així, doncs, a més d’una recepció creativa de Nicea, Constantinoble I confessa
la divinitat de l’Esperit Sant propter nostram salutem.