El repte d'inculturar la fe en les missions "ad gentes" dels caputxins catalans (ss. XVII-XX)

L’autor ofereix un estudi dels trets més fonamentals de la metodologia, reptes i dificultats de l’evangelització duta a terme pels missioners caputxins en terres d’ultramar, des del llunyà segle XVII fins a la renovació suscitada pel Concili Vaticà II, que l’article va situant geogràficament en una gran diversitat de territoris com ara la Guaiana, l’Amazònia i la Micronèsia, principalment. Al llarg d’aquest estudi es posa en relleu que no fou pas fàcil d’inculturar la fe cristiana en els territoris missionals, ni tampoc fou senzill de viure a ultramar la forma vitae pròpia dels framenors caputxins, articulada aquesta per un conjunt d’observances i tradicions pensades més per a ser viscudes a redós dels recintes conventuals, que no pas practicades en les selves tropicals, on la vida i acció pastoral dels missioners havia de desenvolupar-se en la complexitat d’uns paràmetres culturals i antropològics totalment distints dels que habitualment configuraven la vida caputxina en els convents europeus.