Les sis parròquies mossàrabs de Toledo

L’única informació per saber que passà amb la litúrgia hispana a Toledo, l’any 1085, quan la ciutat passà al domini castellano-lleonès, la trobem en el «De rebus Hispaniae» de l’arquebisbe Rodrigo Ximénez de Rada, obra escrita uns 125 anys després. A la catedral, consagrada l’any 1086, l’arquebisbe Bernat de Sahagún, hi introduí, d’acord amb els decrets del concili de Burgos de l’any 1080, la nova litúrgia romano-franca, mentre que l’antic ritu hispànic devia persistir en la catedral mossàrab fins a l’any 1095 quan l’arquebisbe dispersà la clerecia mossàrab que havia intentat destituir-lo. Les sis parròquies mossàrabs toledanes no apareixeran fins a mitjan segle XII i es formaren amb bisbes, clerecia i famílies andaluses que, fugint de la persecució dels almohades, vers l’any 1147, es refugiaren en la ciutat, emparats pels grans privilegis de repoblació concedits pels reis castellano-lleonesos. L’acord entre l’arquebisbe i els bisbes immigrats portà a la creació d’aquestes sis parròquies de tipus personal.