Vers una teologia de la Paraula de Déu. Reflelxions a partir del Sínode dels bisbes del 2008

A la Bíblia, en primer lloc, l’expressió paraula de Déu s’identifica amb la paraula profètica o oracle del mateix Déu que el profeta transmet fidelment. En segon lloc és la paraula que guia, instrueix i acondueix la vida del poble. La tercera accepció de la paraula de Déu qualifica al mateix Déu i a una persona humana com és Jesús. Per això una teologia de la paraula de Déu no pot limitar-se al llenguatge parlat, ja que té el seu centre en ‘la paraula feta carn que és Jesucrist. Però, quin és el significat teològic de paraula de Déu? Per la seva naturalesa, la paraula de Déu implica que en ella es faci paraula efectiva allò que nomès és possible per a Déu, la salvació plena, que és la “nova creació” i el “cel nou i terra nova”, a imatge de Jesucrist “home nou”. Per això el Sínode del 2008 rellança l’ús analògic de la paraula de Déu amb tres diversos significats: la Paraula de Déu personal que és Jescucrist; la Paraula de Déu escrita que es la Escriptura; i la Paraula de Déu transmesa que és la Tradició vivent de l’Església.