"Fa més feliç donar que rebre" (Ac 20,35). Una confluència singular de les tradicions jusuànica, paulina i llucana

L’article analitza la frase “Fa més feliç donar que rebre” (Ac 20,35), que el llibre dels Fets dels Apòstols atribueix a Jesús i situa com a conclusió del discurs de Pau als responsables de l’església d’Efes. Es tracta, doncs, d’un text singular, en el qual es produeix una confluència única de tradicions: de Jesús, de Lluc i de Pau. L’estudi observa que el pensament contingut en aquest text és proper a diversos textos de l’obra llucana, de l’ensenyament del Jesús històric i dels escrits paulins. D’altra banda, la invitació a «recordar les paraules de Jesús», porta a observar altres llocs dels escrits llucans i paulins que confirmen la importància fonamental que tenia per als primers cristians la transmissió de l’ensenyament de Jesús, que tanmateix no era reproduït de manera mecànica ni literalista. Finalment, l’anàlisi conclou que Lluc, posant paraules de Jesús en boca de Pau, presenta l’apòstol com a testimoni autoritzat i fidedigne de la tradició evangèlica: Lluc veu Pau com el qui, sense haver escoltat personalment Jesús, transmet el seu ensenyament, amb la paraula i sobretot amb l’exemple.