El Missal Romà per Decret del Concili de Trento

El present estudi, seguint les etapes històriques de la formació del Missal Romà, sorgit del Concili de Trento, cerca una aproximació a la qüestió cabdal que evoca el Missal tridentí. Interessa saber fins a quin punt fou possible als pares conciliars aconseguir el seu desig que fos un fidel reflex de la tradició eucològica romana, restituint-lo ad pristinam normam sanctorum patrum. El problema que això planteja resulta més ample atès que pel fet de ser un missal plenari, a més de l'eucologi, inclou el leccionari, les antífones de la missa, i la normativa sobre la celebració de la missa.
La resposta a aquest problema es basa en mirar d’escrutar el coneixement i l’ús de les fons tradicionals que en tenien el els participants al Concili i, d’una manera especial, la comissió encarregada de confeccionar-lo. Es cert que, a última hora, Carles Borromeu feu arribar a l’aula conciliar el vell exemplar del còdex que contenia el sacramentari gregorià, però també ho és que l’espai de temps per l’estudi, i l’estadi on trobaven aquesta mena d’estudis no donen per gran cosa més que d’un testimoni de la tradició romana. Cal no oblidar el Missal de Trento el precedeix un segle de missals anglesos que no deixaren d’ influir-li abastament.
El grau força satisfactori que el Missal de Sant Piu V, en edició típica del Concili de l’any 1570, ho aconsegueix es notable. Es te present, també aquí, que el contingut del nou missal es veu afavorit per la neteja del carregament de tantes misses votives i de formularis ben dubtosos; de les festes del santoral eliminades es recuperaren una cinquantena de dies lliures que beneficiaren una petita recuperació del temps d’advent i quaresma.