Un cadet, un aîné, un fils unique

Per què la filosofia és necessària per a la teologia? És per elaborar categories humanament assegurades, susceptibles d'oferir un vernís de llenguatge científic? L'article interpreta la feina del filòsof a la llum de la paràbola del Fill pròdig (Lluc 15,11-32), que ell considera com una figura del filòsof. La traducció en paràboles de les aventures del filòsos posa en evidència un aspecte de la seva importància decisiva per a la teologia, per a l'anunci del Logos que revela el ser del Pare quan surt de casa seva. El filòsof es presenta dins les cultures que ignoren el do revelat; assumeix el llenguatge del mon i no pot parlar com el teòleg. El teòleg no hauria doncs de parlar al mon? Llegir les aventures del filòsof a la llum només de la paràbola de Lluc acaba per anomenar «fill» suggereix que la filosofia persegueix la recerca teològica, portant-la al mon, sense ignorar evidentment els riscos d'una iniciativa com aquesta. L'article, que no abarca totes les magnituds del problema, hauria de continuar per una reflexió del fill petit, exiliat lluny de la casa del Pare.