Una curiositat de traducció en el Comptentu mundi d'Isaac de Nínive

En les versions llatines i vernaculars del De contemptu mundi d’Isaac de Nínive (s. VII), una curiositat de traducció. En un passatge, en què, en l’original siríac i en la traducció grega, el deixeble pregunta: “Quina és, breument, la força de la pràctica de la solitud”, algunes versions converteixen l’adverbi “breument” (o, “en poques paraules”) en l’objecte de la pregunta: “Què és el parlar poc”? I el que era pròpiament la pregunta es converteix en resposta: “La força de la pràctica de la solitud”. Les dues formes apareixen en manuscrits del s. XIV-XV. La segona és la que es perpetuarà fins a la Patrologia Graeca de Migne.