Paraula profètica i acció màgica

El treball té un doble objectiu: 1) estudiar Ez 13, 17-23 i la diferència existent entre la paraula del profeta ( ver o fals) que té com únic agent Déu i apel.la sempre a Ell i l'acció màgica que té com agent únic l'home; 2) fer veure l'error de força traduccions bíbliques modernes, comentaris exegètics i introduccions generals al profetisme que donen el títol de "profetesses" a dones que el text hebreu anomena simplement "filles del teu poble" que profetitzen segons elles mateixes+ (13,17).
Destaca dos punts: 1) Ezequiel usa el verb *profetar+que es troba en 13,17 en un sentit únic (Hàpax legómenon)com no és usat en cap altre moment del text d= Ezequiel; s=ha de superar un concepte rígid d=Hàpax legómenon, que l=entén com una pura operació mecànica de no repetició d=un terme sense incloure el sentit amb que és usat el terme en cada moment, i que porta a empobrir i empedreir el text bíblic; 2) l'estudi també posa en relleu que l=ambigüitat terminològica de l=hebreu alhora d=anomenar el ver i el fals profeta amb un únic vocable () és fruit d=una lògica dificultat interna per individuar el ver del fals profeta, i fa observar la creació, no del tot reeixida, per part dels LXX d=un terme nou per a designar el fals profeta (Ψευδoπρoήτης); no obstant, això, no significa que empri sempre aquesta forma.