Transició energètica i canvi de paradigma

Immersos en un procés de creixement continu, una gran part de la població desconeix o nega la crisi energètica, o bé creu que es tracta d’un problema estrictament tècnic. Davant del declivi dels combustibles fòssils, que avui dia encara alimenten el 80 % del sistema energètic, i de les greus repercussions climàtiques, de contaminació i de destrucció d’ecosistemes que comporta el seu ús, cal transitar vers fonts energètiques netes i renovables. A diferència dels combustibles fòssils, es tracta de fonts energètiques totalment distribuïdes i, per tant, d’accés transversal a tota la humanitat. Aquest article argumenta que cal un canvi de paradigma sobre l’energia i els recursos naturals per a fer possible una transició energètica que eviti el col·lapse. Aquest canvi ha d’incloure els aspectes clau següents: 1) ha de reconèixer la finitud dels recursos naturals, tot abandonant la perspectiva del creixement continu; 2) ha de centrar l’atenció en les necessitats energètiques concretes i cercar aigües amunt el camí i les fonts renovables més favorables, i 3) ha d’implicar tota la ciutadania en l’obtenció, els usos adequats i la gestió de l’energia i dels recursos.
Paraules clau: transició energètica, energies renovables, canvi de paradigma.