https://raco.cat/index.php/RevistaSociologia <p>La <a href="http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=revistes_cientifiques&amp;subModuleName=&amp;idColleccio=152" target="_blank" rel="noopener"><em>Revista Catalana de Sociologia</em></a> es planteja com un mitjà per a la publicació dels treballs sociològics que es fan a Catalunya. Aquesta revista ha publicat fins ara divuit números amb diversos continguts, seguint els criteris de tractar una pluralitat de temes i de mantenir un nivell alt de qualitat dels treballs.</p> <p>També disponible al <a href="https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=revistes_cientifiques&amp;subModuleName=&amp;idColleccio=152">Portal de Publicacions</a> i a l’<a href="http://revistes.iec.cat/index.php/RCS/index">Hemeroteca Científica Catalana</a> de l’IEC.</p> ca-ES informacio@iec.cat (Institut d'Estudis Catalans) raco@csuc.cat (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)) dc, 08 mar 2017 00:00:00 +0000 OJS 3.1.1.4 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 https://raco.cat/index.php/RevistaSociologia/article/view/94088 En aquest article es formula una comprensió del procés de transformació epistemològica mitjançant el qual les persones passen de desenvolupar una pràctica quotidiana adequada a l'ordre social instituït a una pràctica que en discrepa. La recerca parteix de premisses socioconstruccionistes, i para una atenció especial a les interaccions, les relacions de poder i les emocions, en tant que elements explicatius de tot fenomen social. Amb aquest enfocament es pretén visibilitzar quin tipus de relacions, interaccions i situacions han possibilitat aquesta transformació, i quines emocions i sensacions han envoltat aquest procés de canvi. L'operativització d'aquest canvi efectiu en la vida de les persones s'ha basat en les relacions socials (econòmica, de parentiu i política) desenvolupades quotidianament, i s'han localitzat com a subjectes empírics d'estudi persones pertanyents a grups de dissidència a aquestes relacions, tant de manera integral com fragmentària. D'aquesta aproximació comprensiva, se n'extreuen quatre elements formals transversals (no substantius) que permeten versar sobre el procés constituent, i de possibilitat, de la pràctica dissident i, a la fi, de transformació epistemològica. Albert Martín i Gómez ##submission.copyrightStatement## https://raco.cat/index.php/RevistaSociologia/article/view/94088 dc, 08 mar 2017 00:00:00 +0000 https://raco.cat/index.php/RevistaSociologia/article/view/94089 epistemology, social relations, social constructionism, emotions, social dissidence. la participació associativa en la governança multinivell per a la millora dels drets de ciutadania i la transformació de les relacions de poder generadores de dinàmiques d'exclusió. Santiago Eizaguirre Anglada ##submission.copyrightStatement## https://raco.cat/index.php/RevistaSociologia/article/view/94089 dc, 08 mar 2017 00:00:00 +0000 https://raco.cat/index.php/RevistaSociologia/article/view/94090 social innovation, citizen rights, multilevel governance, urban governance, socially- creative strategies. Berta Güell Torrent ##submission.copyrightStatement## https://raco.cat/index.php/RevistaSociologia/article/view/94090 dc, 08 mar 2017 00:00:00 +0000 https://raco.cat/index.php/RevistaSociologia/article/view/94091 En aquest treball es proposa una anàlisi de les noves tendències al consum, posant una atenció especial al consum ecològic com una de les seves concrecions. Inscrites dins del context postfordista, es vinculen algunes d'aquestes noves tendències amb la tesi del nou model de consumidor. I dins d'aquest marc, s'analitzen les principals característiques dels consumidors ecològics, pel que fa als seus principis de consum i als usos socials que donen als productes ecològics. A continuació, s'aborden tres espais concrets de consum en què tendeixen a desenvolupar-se significativament les noves tendències i els valors del consum, en general, i de l'ecològic, en particular. En primer lloc, es revisen els valors i les lògiques de consum que entren en joc en el camp de l'alimentació; en segon lloc, s'aborda el desenvolupament significatiu que té el consum com a espai per a la ciutadania i la participació política, i en tercer lloc, s'analitza el consum com a manera de gestionar el risc en un context de suposada inseguretat. Finalment, es presenten unes conclusions en què es plantegen els límits del discurs del consum ecològic i algunes de les seves tendències dominants com a factor de canvi o transformació social, d'acord amb com s'està desenvolupant en les nostres societats Marc Barbeta Viñas ##submission.copyrightStatement## https://raco.cat/index.php/RevistaSociologia/article/view/94091 dc, 08 mar 2017 00:00:00 +0000