Els Moviments socials urbans a Catalunya

En aquest article ens referirem als moviments socials urbans i
restringim el terme a aquells que tenen els fets urbans com a objectiu
prioritari, que és allò que els confereix la raó de ser. En concret, tractarem
el moviment associatiu veïnal i el moviment okupa. Dos moviments
amb una història ben diferent. El moviment veïnal celebra ja el seu trentè
aniversari. Va néixer durant el franquisme i té darrera una llarga trajectòria
de reivindicacions, accions i consecucions. El moviment okupa, en
canvi, és relativament recent. S'inicia a finals dels anys vuitanta molt
lligat al procés d'encariment de l'habitatge i de la precarització del treball
i es presenta a l'escena pública, amb força, l'any 1996.

L'article fa un tractament diferenciat d'un i altre moviment. El primer,
el de les AAVV a Catalunya, és tractat en clau teòrica. Es discuteix el
seu caràcter de nou moviment social i s'estudia el seu peculiar model
de coordinació des dels seus inicis. Es descriuen les etapes per les quals
ha travessat i la seva significació política. S'aborda el tema de l'organització
del moviment en clau d'acció col·lectiva, tot exposant les limitacions
de la teoria olsoniana per explicar-lo. Finalment es planteja la
incidència que ha tingut en la societat civil. En relació als okupes, l'anàlisi
és molt més breu. Considera si s'ha desenvolupat com a grup d'interès
propi, tot argumentant la idea contrària: és un moviment social que representa el crit d'uns joves que han d'integrar-se en una societat que
no els satisfà i que els nega els mitjans per poder desenvolupar-se com
a persones i com a ciutadans, d'acord amb els seus propis plantejaments.
El darrer punt de l'article es dedica a comentar les relacions amb d'altres
moviments socials que actuen a la ciutat i la xarxa de xarxes que
així va creant la societat civil.