Two models of thinking in knowledge building

En el treball productiu basat en el coneixement i les idees, hi tenen un paper vital dos tipus de pensament: el pensament crític i el de disseny. El pensament crític ha dominat l'educació, a partir dels diàlegs socràtics des de l'antiguitat fins als moderns marcs d'argumentació, els programaris i les llistes de competències per al segle XXI, orientacions curriculars i proves d'avaluació. El pensament de disseny, per contra, ha entrat en el discurs educatiu molt més tard i des de fora, des de contextos en els quals el treball creatiu amb el coneixement i les idees és dominant. Com que l'educació per a la innovació esdevé un imperatiu, el pensament de disseny ha començat a captar a l'atenció però encara ha de integrar-se en el corrent principal detreball amb continguts educatius. La construcció del coneixement opera en mode de disseny. En aquesta modalitat, el pensament de disseny té el paper principal en la creació de coneixement i en la millora de les idees, mentre que el pensament crític hi exerceix importants funcions de suport. Moure's de manera flexible entre els dos tipus de pensament és essencial. Per donar suport a la construcció del coneixement és necessari que els mestres estableixin una comunitat que els proporcioni suport mutu per al discurs de la construcció del coneixement i mantenir una norma de responsabilitat col·lectiva pel que fa a la noció de millora. Són necessaris molts anys per desenvolupar un alt nivell tant en el pensament crític com en el pensament de disseny, però els nens poden començar a funcionar en la modalitat de disseny des de molt joves i amb això guanyar la competència en ambdós tipus de pensament i aprendre a usar-los junts en l'avanç del coneixement de la comunitat. Això, en el sentit més ampli, és a dir, en la socialització en la vida i en el treball en una societat del coneixement.