Pensar dibuixant: fent camí al pensar

En la nostra cultura se sol considerar que el fet de pensar és una cosa bàsicament mental. No s’acostuma a ser conscient de com es pensa també en parlar, escriure, llegir, dibuixar, passejar, jugar… De fet, el com pensem forma part del què pensem. En exterioritzar els pensaments, donem forma a allò que tenim en el nostre interior. Això comporta un procés, uns passos que, en ser previs al resultat, se solen desestimar, no es consideren vàlids, ja que el que és important és el resultat final. No obstant això, aquests passos que es desestimen propicien aspectes nous i creatius del pensament, aspectes potser anteriorment no previstos.Es presenten tres exemples de reflexió sobre la idea de respecte a la parella realitzats per tres joves estudiants que, mitjançant els seus escrits, dibuixos, esbossos i proves, exterioritzen les representacions i significats que van elaborant. Les diverses formes en què expressen allò que pensen, que senten, sobre aquesta idea, manifesten nous significats no previstos, creats durant el procés de dibuixar el seu pensar. Aquesta forma psicoeducativa afavoriria altres maneres de reflexionar, de pensar, alienes a aquelles que preconitzen únicament un resultat final a l’activitat.
Paraules clau: Dibuix, procés, respecte, significats, representacions, pensar.