La Protecció patrimonial de les persones discapacitades o dependents en el codi civil de Catalunya: el "patrimoni protegit"

El Codi civil de Catalunya (CCCat) regula el patrimoni protegit com a institució de protecció de les persones discapacitades o dependents (art. 227-1 a 227-9). Aquest article se centra en l'anàlisi dels preceptes, amb el suport recurrent dels materials prelegislatius del 2002 i el 2006 sobre els patrimonis fiduciaris que es van elaborar en el si de l'Observatori de Dret Privat de la Generalitat de Catalunya, i tenint present la Llei estatal 41/2003.
Pot constituir el patrimoni protegit qualsevol persona, fins i tot el beneficiari, mitjançant el negoci d'afectació d'uns béns a la satisfacció de les necessitats vitals d'uns beneficiaris concrets. És un patrimoni sense titular, autònom i sense personalitat jurídica. L'administra una persona física o jurídica, amb els poders que li atribueixi el constituent i, a falta d'aquests, amb el règim establert en la tutela. S'estudien també els mecanismes de supervisió de la tutela, l'extinció del patrimoni i la seva liquidació amb la reversió dels béns i la publicitat registral (tenint present el Decret 30/2012, de 13 de març).