Ús de l'habitatge per raó de la guarda dels fills menors i la introducció d'un tercer: revisió de la regulació catalana a propòsit de la sentència del Tribunal Suprem 641/2018, de 20 de novembre de 2018

L'ordenament civil català preveu una causalitat discriminada quant a l'extinció del dret
d'ús sobre l'habitatge familiar atribuït arran d'un procediment de ruptura matrimonial. La
presència d'un tercer en convivència marital amb el cònjuge o l'excònjuge afavorit pel dret
d'ús, només extingeix aquest ús si el dret s'ha atribuït per raó de la major necessitat del beneficiari,
i no, en canvi, si l'atribució s'ha fet per raó de la guarda exclusiva dels fills menors.
El greuge econòmic que pateix el titular o cotitular de l'habitatge familiar que es veu
privat del seu ús a favor del cònjuge o l'excònjuge que té la guarda dels fills comuns, és objecte
de compensació indirecta en el dret civil català. Aquesta compensació es realitza mitjançant
la imputació del valor d'aquell ús al pagament dels aliments als fills o de la prestació compensatòria
al cònjuge o excònjuge. La presència del tercer fa que aquest greuge esdevingui més
punyent, atès que un subjecte totalment aliè al nucli familiar que va motivar l'adopció de la
mesura se'n beneficia a costa del titular privat de l'ús, que ha d'assumir, a més, el cost d'autoabastir
la seva pròpia necessitat d'habitatge, en contraposició amb la gratuïtat amb la qual el
tercer s'heteroabasteix.
A propòsit de la Sentència del Tribunal Suprem 641/2018, de 20 de novembre de 2018,
que extingeix l'ús en consideració a la presència d'un tercer que conviu maritalment amb el
progenitor que té l'ús per raó de la guarda dels fills, i amb l'argument que l'habitatge ha passat
a servir a un nucli familiar divers del que va motivar l'adopció de la mesura, el treball planteja
si aquesta solució es pot traslladar al nostre ordenament i, alternativament, quines són les solucions
que es poden plantejar davant d'aquesta situació. Així mateix, fa una proposta de modificació
de la regulació catalana que permeti una compensació directa per la privació de l'ús
de l'habitatge a qui n'és titular o cotitular i que s'orienti a desvincular la protecció de l'interès
dels menors de la seva permanència en un habitatge concret.