Aspectes culturals i de pensament jurídic entorn de la motivació de les sentències (Corona d’Aragó, segles XIV-XVII)

En el present treball estudiarem alguns aspectes culturals i de pensament jurídic relatius a la motivació de les sentències a la Corona d’Aragó, especialment a Catalunya, en la baixa edat mitjana i l’alta edat moderna (segles XIV-XVII). En primer lloc, contextualitzarem la disposició de dret propi català que declarà l’obligació de motivar les sentències. En segon lloc, a partir d’una aproximació al pensament escolàstic d’Ausiàs March, plantejarem una introducció cultural a la motivació de les sentències a la Corona d’Aragó. En tercer lloc, examinarem la motivació de les sentències en el marc de la cultura iuscèntrica catalanoaragonesa. Ens centrarem en l’exegesi de la Sentència de la Reial Audiència de la Corona d’Aragó del 2 d’abril
de 1372 i d’una conclusió de la Reial Audiència de Catalunya del 6 d’abril de 1500. En quart lloc, enunciarem algunes de les implicacions de la motivació de les sentències per a l’officium iudicis. Finalment, proposarem una anàlisi preliminar de l’adaptació, en forma «correctiva», de la doctrina del dret comú relativa a l’expressio causae in sententia en el dret propi i en l’estil judicial catalans.